dimecres, 20 de juny del 2012

Una técnica para producir ideas, JW Young

"En el último año como directivo le pidió consejo, el director de publicidad de una revista muy conocida de la zona oeste, sobre “como conseguir ideas” para solucionar la mejora de las ventas, ya que les había agradado como había conseguido éxito Kobler vendiendo su American Weekly; donde lo importante “no era vender espacios, sino ideas”.
Young no supo dar una respuesta a la pregunta del director de cómo conseguir ideas…"

He hagut de pujar damunt la cadira de fusta que tinc plegada i arreplegar el feix d'apunts del tercer trimestre d'ara farà un any: Teories i Tècniques de la Ideació Publicitària > Lectures > Una técnica para producir ideas, de James Webb Young. 

Es tracta d'un dels textos que més he disfrutat llegint, potser perquè era el primer que llegia d'aquesta tipologia o bé perquè és clar, fàcil i lleuger a la vegada (les lectures molt pesants i jo no ens portem gaire bé). Com molt bé diu el títol d'aquest text que us presento, parla sobre la teoria de la creació d'idees i penso que és una bona opció per presentar en aquesta interessant categoria de "Think Horizontal"; pels que són més creatius, pels que no ho són tan, pels que creuen que no tenen imaginació, recomforteu-vos ja que clarament existeix una TÈCNICA per produir idees. 

Tot i que us ofereixo l'enllaç directe del text per tal de poder-lo llegir al final d'aquesta entrada, us faré cinc cèntims dels títols i el seguiment de la tècnica que James Webb Young va redactar des d'una posició de tu a tu, entre ell i els diferents lectors encarregats de llegir les línies d'aquest publicista. 


Como empezó todo
La fórmula de la experiencia
La teoría de Pareto
Entrenando la mente
Combinando viejos elementos
Las ideas son nuevas combinaciones
La digestión mental
"Pensando constantemente en ello"
La etapa final
Últimas reflexiones


Etapes de la tècnica:
1-Recollida de la matèria prima. Materials específics (conèixer el producte i el públic) i generals (coneixement sobre la vida i els seus aconteixements).

2-Manipulació i elaboració de tots aquests materials en la nostra ment. Buscar una relació i síntesis de totes les coses, d'on primer sorgiràn idees parcials o provisionals, que s'hauràn d'anotar per escrit i segon, ens cansarem de tracta d'encaixar les peces del puzzle, però és important no cansar-se ràpidament i seguir insistint. 

3-Etapa d'incubació. On cal deixar que alguna cosa que està més enllà de la nostra ment conscient faci el treball de síntesi. Cal dedicar-se a qualsevol altra cosa que estimuli la nostra imaginació i les emocions.  

4- Naixement real de la idea.

5-Configuració final i desenvolupament de la idea per a la seva utilització pràctica. Sometre la idea a les crítiques, perquè així apareixin altres possiblitats que nosaltares mateixos no hem vist. 



Espero que clickeu, i utilitzant una de les frases del meu company, "Pasen y lean!".
Disfruteu-ho (i fins aviat!)

Edició original: A Technique for Producing Ideas, NTC Business Books, Lincolnwood (Illinois) 1994.
Edició utilitzada: Una técnica para producir ideas, Eresma, Madrid, 1982. Traducció de Julian Bravo Navalpotro. 



dimarts, 19 de juny del 2012

"La voz de Santi Balmes"

Hay un grupo en Facebook que así se nombra, como muchas cosas son allí nombradas, y es que ésta frase corresponde y aparece en el muro inicial de quién recibe cierta alteración en los oídos; un sujeto con una voz muy particular lanzando constantemente conjuntos de palabras poéticas.

Un sujeto con una voz muy particular que ha descrito ciertas partes de mi vida. Un sujeto con una voz muy particular que parece marcar mi camino con otra persona. Un sujeto con una voz muy particular  capaz de poner la piel de gallina cada vez que sube a un escenario, o se oye por algún que otro altavoz. Se trata del catalán Santi Balmes, cantante del conjunto LOVE OF LESBIAN. 

Sus letras están repletas de figuras retóricas, o como podríamos decir, de palabras inimaginablemente conjugables con sentido profundo. 


Aquí, la canción que lleva como título "Niña imantada", que hablando de metáforas, aquí una de muy creativa.




Niña imantada
Ya hace algunos siglos que he empezado a sospechar
que he caído sin quererlo en tu gravedad.


Es como si andara siempre en espiral, 
cuando encuentro una salida, tú apareces.
Niña imantada y ahora yo he de admitirlo, 
y ahora yo presiento que has vencido,
no hay manera humana de escapar.

Así que alégrate, lo has conseguido,
los días sin ti serán precipicios,
no hay manera humana de escapar.

Nadie, nunca, nadie, nadie excepto tú
puede enviarme hacia el espacio y devolverme hacia su cama.
Y en las horas más oscuras me harás levitar, 
en descuidos crearemos universos.

Niña imantada y ahora yo he de admitirlo, 
y ahora yo presiento que has vencido, 
no hay manera humana de escapar.

Te voy a contar este misterio:
simple y eficaz, el roce de mis dedos
te ha magnetizado, y ahora tú,
y ahora tú ...
y ahora tú ...
y ahora tú ...

Así que alégrate, lo has conseguido,
los días sin ti serán precipicios,
no hay manera humana de escapar.

Así que alégrate, lo has conseguido,
los días sin ti serán precipicios,
no hay manera humana de escapar.


Normalmente, no suelo escribir de sentimientos. Pero Love of lesbian casi alcanza esa categoría;  una mezcla entre amor, felicidad y nostalgia. Vale, y también tristeza. 

La combinación perfecta entre canciones de corte intimista y personal con otras de narración extrovertida. También los juegos de palabras y la obsesión por el espacio, el infinito, la existencia, y cómo no, lo humano con todas sus miserias, grandezas y obsesiones. 

Ya hace algunos siglos que he empezado a sospechar que he caído sin quererlo en tu gravedad.' Empieza fuerte. Lo primero que pensé fue que como planteamiento, sonaba bastante bien. Intenté aplicar la canción a algo demasiado personal como para contarlo aquí. Sorprende por la fuerza con la que empieza y el cambio de ritmo en los estribillos.
Cuando encuentro una salida, tú apareces. Niña imantada y ahora yo he de admitirlo, y ahora yo presiento que has vencido, no hay manera humana de escapar. 

Me encanta su mensaje y el concepto. Són citas que permanecen en el tiempo. No me pasa como con otras letras que, cuando se pasa su momento, caducan. Así que alégrate, lo has conseguido, los días sin ti serían precipicios.  Esta es una de las frases con las que mi corazón tiene que lidiar y una de las frases más repetidas por los 'lesbianos'. Muchas veces tenemos miedo de no volver a sentirlo nunca más. Y llegamos al final de este post-biblico, supongo que esta canción me gusta porque habla de encuentros, de atracción, de cosas bonitas. De lo que supone atreverse a algo. De lo que arriesgas, de lo que ganas. Supongo que me gusta tanto por muchas cosas que no sé explicar.

dilluns, 18 de juny del 2012

La importancia del "The end"


No es lo mismo decir "hasta luego" que decir "adiós". Tampoco es lo mismo decir "The End" que "The End".

Hasta hace un par de años desconocía o ignoraba la importancia que tienen las tipografías en nuestra vida diaria. Admito que he utilizado alguna vez “Comic Sans” (el Tele 5 de las tipografías) para hacer algún trabajo.
Ahora, la utilización de las tipografías y la coherencia de éstas con el entorno se ha convertido en una obsesión: alguna vez he visto alguna furgoneta rotulada aparcada en la calle, he sacado una hoja de papel y he comprobado que las letras estuvieran bien alineadas. Otras muchas veces me he parado en seco, he mirado un cartel durante unos segundos, me he reído, y he seguido caminado con una sonrisilla en la boca. Mis amigos ya no dicen nada, me quieren y me dejan hacer…

Esto no solo me pasa en la calle… yo soy de los que se quedan hasta el final de la película en el cine (o en el cinetube) para ver los créditos y comprobar si tienen coherencia con la película que acabo de ver. Los créditos forman parte de la película y por eso hay que cuidarlos y trabajarlos. Por desgracia, hay muy pocas cintas que lo hagan.

Como esta es mi última entrada en el blog tengo que predicar con el ejemplo. Estoy obligado a cerrar mi corta pero intensa participación en “think, thought, thought” de una forma coherente con el resto de mis publicaciones. Obviamente utilizaré el “The end”. (Es sabido por todo el mundo que para que tu película tenga alguna opción de ser memorable, tienes que avisar a los espectadores de que tu obra de arte ha terminado. No hay alternativa.)
El problema reside en qué tipografía utilizar… Blogger solo te da la opción de utilizar 7 tipografía, y creo que ninguna se ajusta al estilo de mis entradas anteriores...

Decidido, lo pondré Georgina. Es la más rara e informal. Pero sigue sin ser suficiente... Mmmmmmm, vale, mi "The end" irá centrado, en Georgina y en blanco. 



The End


 Juro, que está.

Eloi Muñoz Aleixandri

diumenge, 17 de juny del 2012

Emma, Jane i jo

L’estiu passat, en un petit mercat d’Istambul vaig trobar un exemplar en anglès del llibre Emma, de Jane Austen, per només quatre lliures turques. És evident que es tractava d’un exemplar de segona mà que segurament algun turista despistat havia perdut, i amb el que algun botiguer havia decidit guanyar-se uns calerons. El cas és que jo sempre havia sentit forta curiositat per les novel·les d’aquesta autora després de veure’n algunes adaptacions cinematogràfiques, i temptada pel baix preu, vaig pensar que podia ser una bona manera d’ampliar els meus quasi nuls coneixements de literatura universal. Així doncs, vaig aprofitar el llarg viatge de tornada de Turquia a Catalunya per  endinsar-me en la seva lectura. En cinc hores vaig poder arribar a dues conclusions: la primera, que el llibre semblava força entretingut, i la segona, que m’entretindria més si fos capaç d’entendre’l. Per tant, un cop amb els peus en terres catalanes vaig arribar a la decisió més sàvia a la que hauria pogut arribar: tornar-me’l a comprar, aquest cop, en català.
A dia d’avui ja vaig pel tercer llibre de la bibliografia d’Austen. Suposo que aquesta és la prova més clara de la meva admiració per la manera d’escriure de l’autora,  i és la millor manera de recomanar-vos que llegiu algun dels seus llibres. Per si algú encara no n’està del tot convençut, aquí  us deixo una petita ressenya que espero que us faci venir ganes de fullejar alguna de les seves novel·les:

Emma narra la vida d’un cercle d’amistats durant un període de gairebé un any. Centrada en la protagonista, Emma, mostra l’evolució dels seus sentiments i el seu creixement com a dona, tot seguint la línia del que succeeix als personatges que l’envolten. Emma té una brillant intel·ligència, caràcter fort i no gran cosa a fer, per això es distreu maquinant sobre les vides dels altres, especialment buscant-los sense gaire èxit les parelles més idònies, fins que, havent-se mostrat sempre reticent al matrimoni, acaba trobant la seva pròpia passió amorosa. Tot de la veu d’un narrador que tan aviat segueix el fil dels esdeveniments amb precisa objectivitat, com filtrats per la lúcida consciència de la protagonista, de qui verbalitza les reflexions més íntimes.
L’espectador es troba perfectament ambientat en la societat benestant anglesa de principis del segle XIX; en visualitza al detall paisatges, cases, la gent, vestimenta, les convencions i el decòrum que marca el comportament entre els personatges: no té res a veure amb el nostre món i tanmateix aquesta llunyania de contextos no suposa cap obstacle per comprendre els sentiments i emocions de la pròpia Emma Woodhouse.
De totes les lectures d’Austen, el que més sorprèn sempre és la intel·ligent ironia amb què l’autora governa tant les seves criatures, de gran complexitat psicològica, com els fets que succeeixen, que són de la més pura quotidianitat. Va d’aquí cap allà, de l’un a l’altre, amb freda sobirania, especialment notòria en la conversa: els diàlegs caracteritzen cada personatge amb tal agudesa, que sembla impensable que de cada boca concreta la cosa hagués pogut ser dita d’una altra manera.
Emma és agradable pels sentits i per la intel·ligència. I passats dos segles, l’heroïna de Jane Austen ens segueix sent igual d’estimable no pas per la seva perspicàcia, la seva elegància ni per la seva joventut. L’estimem perquè la coneixem a la perfecció. La seva humanitat ens és del tot comprensible perquè no té res de diferent de la nostra.

dissabte, 16 de juny del 2012

Lorem Ipsum. Una utopia?

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipisici elit, sed eiusmod tempor incidunt ut labore et dolore magna aliqua. Ut enim ad minim veniam, quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquid ex ea commodi consequat. Quis aute iure reprehenderit in voluptate velit esse cillum dolore eu fugiat nulla pariatur. Excepteur sint obcaecat cupiditat non proident, sunt in culpa qui officia deserunt mollit anim id est laborum. "


Tot i no haver estudiat llatí, segur que el nom d'aquest text us resulta una mica familiar. Els que heu estudiat llatí, no intenteu entendre-hi res perquè no hi ha res a entendre-hi. 


La imperfecció del lorem ipsum. (Orígens)


Segons fonts d'informació corrents, lorem ipsum és un text llatí d'una secció d'un llibre de Ciceró, qui fou polític, filòsof, escriptor i orador de l'antiga Roma. Amb paraules modificades, afegides i eliminades que fan que el text no tingui sentit, ni tan sols en llatí correcte, es crea voluntàriament una de les peces "no-literàries" més imperfectes mai més vista.  

S'han pogut identificar els fragments els quals pertany el text, i és que van descomposar-lo de la manera següent:  


[32] Sed ut perspiciatis, unde omnis iste natus error sit voluptatem accusantium doloremque laudantium, totam rem aperiam eaque ipsa, quae ab illo inventore veritatis et quasi architecto beatae vitae dicta sunt, explicabo. Nemo enim ipsam voluptatem, quia voluptas sit, aspernatur aut odit aut fugit, sed quia consequuntur magni dolores eos, qui ratione voluptatem sequi nesciunt, neque porro quisquam est, qui dolorem ipsum, quia dolor sit, amet, consectetur, adipisci velit, sed quia non numquam eius modtemporincidunt, ut labore et dolore magnaaliquam quaerat voluptatem. Ut enim ad minimveniam, quis nostruexercitationem ullam corporis suscipit laboriosam, nisi ut aliquid ex ea commodi consequatur? Quis autem vel eum iure reprehenderit, quiin ea voluptate velit esse, quam nihil molestiae consequatur, vel illum, qui doloreeufugiat, quo voluptas nulla pariatur? [33] At vero eos et accusamus et iusto odio dignissimos ducimus, qui blanditiis praesentium voluptatum deleniti atque corrupti, quos dolores et quas molestias exceptursint, obcaecatcupiditatenon provident, similique sunt in culpaqui officia deserunt mollitia animi, id est laborum et dolorum fuga. Et harum quidem rerum facilis est et expedita distinctio. Nam libero tempore, cum soluta nobis est eligendi optio, cumque nihil impedit, quo minus id, quod maxime placeat, facere possimus, omnis voluptas assumenda est, omnis dolor repellendus. Temporibus autem quibusdam et aut officiis debitis aut rerum necessitatibus saepe eveniet, ut et voluptates repudiandae sint et molestiae non recusandae. Itaque earum rerum hic tenetur a sapiente delectus, ut aut reiciendis voluptatibus maiores alias consequatur aut perferendis doloribus asperiores repellat.

La perfecció del lorem ipsum. (Persuasió)


En la indústria editorial i en disseny gràfic el lorem ipsum és un text de farciment que s'usa habitualment per a mostrar els elements gràfics d'un document, com ara la tipografia l'estil, el tipus de presentació o la composició. L'emprenació d'aquest rau bàsicament per dues raons; la primera és pel fet que el text en si no té sentit, per tan no aporta cap informació coherent al lector si aquest el llegeix de manera que no es fixarà en el què del text sinó en el com d'aquest, per tan en la forma. Degut a aquest fet, la segona raó recau en en la característica de que aquest text a nivell de composició de frases, espais entre paraules i forma estilista  és totalment equilibrat de tal manera que roça la perfecció. 


Així doncs, aquest text permet al dissenyador que el client es fixi en l'efecte visual que produeix el text i fer-se una idea de com quedarà el treball final a nivell d'estructura. 

El lorem ipsum utòpic. (Realitat)


Què succeeix un cop el client ha donat per bona la peça on el text final encara no hi és present i hi ha incorporat el lorem ipsum? Quan veu la composició final, es decepciona. 

La gran paradoxa que vull presentar en aquesta entrada del blog arriba aquí. Segons veus de l'experiència, aquest text llatí resulta ser massa perfecte per ser ensenyat a una peça provisional ja que crea expectatives molt bones que després a la realitat no poden complir-se. 


Finalment llavors, és aconsellable utilitzar el lorem ipsum?  Es tracta d'una construcció tan perfecte que no convé utilitzar ja que pot arribar a nivells d'utopia. 


És el text construit a través d'imperfeccions que crea la perfecció; tanta perfecció que és aconsellable no utilitzar. 
És el peix que es mossega la cua?

divendres, 15 de juny del 2012

La Caixa, entre cometes

Quan definitivament faci click al botó de "Publicar" i aquesta entrada surti a la llum realment m'hauré tret un pes de sobre ja que el que pretenc explicar és una cosa que fa molt que vull fer i tinc el dubte de si gaires persones podrien compartir la meva opinió o visió. 


L'imagotip que tenim aquí present estem farts de veure'l, no fa falta preguntar si tothom el coneix ja que a Barcelona mateix podem trobar-lo cada dos o tres carrers.

Fa temps endarrere no hi veia res particular, sí bé, em fixava amb la coneguda estrella de Joan Miró. A partir del moment que vaig començar a passar filtre a tot el que veia, mirava i observava vaig trobar-hi un element que em feia, i em fa, molt mal a la vista: les primeres cometes, les quals segons el meu punt de vista són de tancament i es troben a l'inici del naming. 

No és el cas de totes les tipografies però les més clàssiques t'ofereixen dos tipus de cometes possibles les quals es diferencien entre elles; les que obren, que van al principi de la frase o paraula i les que tanquen que amb lògica van al final. També existeixen un tipus de cometes les quals són neutres de manera que al tenir la mateixa forma exacte, tan és fer-les servir d'obertura com de tancament. 

En aquest cas, sembla que no s'hagin sapigut utiltizar bé i que el fet que hagin quedat disposades d'aquesta manera hagi estat fruit d'un error molt comú que sol passar en l'escriptura mecanogràfica. 

Realment la tipografia no té cometes d'obertura?
Realment el client ho volia així?
Realment no se n'han adonat i no han pogut rectificar-ho? 
(M'ofereixo voluntària!)

Espero no haver fet un descobriment, també espero que si algú té una resposta referent a la meva gran incomoditat envers aquest naming de "la Caixa" me la vulgui explicar molt amablement.

dilluns, 11 de juny del 2012

Adaptació de la nota de premsa al nou món 2.0

La setmana passada, a la classe de Tècniques de Redacció Publicitària vam parar sobre les relacions de les empreses i organitzacions amb els mitjans. Vam prestar especial atenció a les notes de premsa, emfatitzant que es tractava d’una eina de comunicació existent des de fa més de cent anys. Que hagi perdurat en el temps fins els nostres dies vol dir que les empreses han estat capaces d’adaptar el format dels seus comunicats als canvis socials i tecnològics que han succeït durant tot aquest temps. Ara ens trobem, també, en un moment de ràpida evolució degut a la gran acceptació popular de les xarxes socials. A continuació exposo una breu introducció al concepte de Nota de Premsa Social.
Una nota o un comunicat de premsa és un escrit que reuneix la informació sobre algun tema, persona i/o producte, i que és enviat per part de l’empresa o organització als mitjans de comunicació per a que aquests la difonguin entre la població. És, per tant, una eina bàsica en l’àmbit de les relacions públiques i les relacions amb els mitjans.
En els darrers anys, l’evolució dels continguts i formats d’Internet ha imposat un nou escenari en el que les notes de premsa ja no son únicament una informació adreçada als mitjans, sinó que també han d’arribar, de manera adaptada, als nous generadors de contingut.
Nota de Premsa 2.0, Nota de Premsa Social o Social Media Release, és com actualment es denomina la nota de premsa que adapta totes les eines i les aplicacions de la web 2.0 al contingut tradicional (imatges, vídeos, links..).  En repetits casos, aquestes notes també inclouen la possibilitat de distribució a través de xarxes socials com Facebook o Twitter.
L’adaptació de les empreses als nous formats de les notes de premsa és vital perquè en un entorn on cada vegada més empreses comuniquen la seva informació, els periodistes seleccionen automàticament aquella que té uns continguts més complerts i fàcils d’utilitzar, i amb aquesta nova tipologia de notes, disposen de moltes fonts on completar les seves informacions, a més de continguts multimèdia, informacions de base i addicionals.
El que està clar és que l’audiència, a la que anteriorment s’arribava a través dels mass media, ara també s’hi arriba amb els mitjans socials. La principal diferència és que aquests es dirigeixen a audiències més reduïdes i, per tant, més especialitzades. És per això que els creadors de contingut actuals (per exemple, els bloggers), necessiten continguts complets, addicionals i multimèdia.
Ara, per tant, ja no és suficient l’enviament massiu de notes de premsa, sinó que es necessita una individualització dels continguts i empatia a l’hora de comunicar-se amb els nous distribuïdors. És per això que una de les característiques més importants d’aquest nou context és el diàleg entre qui genera el contingut i qui el distribueix: la unidireccionalitat ja no té cabuda en els comunicats de premsa.

Enllaços bibliogràfics: